Què hem tractat?
El PAT (Pla d'Acció Tutorial). Com es planteja la Tutoria, dintre del marc de la diversitat, en cada centre educatiu? Com ens trobarem el centre educatiu al que anem a fer pràctiques? Continuem amb el tema dels valors socials i emocionals: Com es posen en pràctica la empatia, la solidaritat i la sostenibilitat? Com es produeix la maduració socioemocional dels adolescents? Quina ha de ser la forma de mediar amb els alumnes? Ho ampliem a les següents sessions.
Quines preguntes s'han plantejat?
> Com hem d'actuar davant la "maduració" dels alumnes de l'ESO?
És inherent a l'etapa secundària el haver de tractar amb els canvis físics i cognitius pròpis (jo, el meu cos i jo respecte a la societat) de l'adolescència, que es desenvolupen precisament en aquesta franja educativa. Hem de ser conscients de que els alumnes de 12 a 16 anys, si bé són persones de ple dret, es troben en un procés de formació i maduració no tan sols acadèmica sinó personal. És per aquest fet ens haurem d'enfrontar a fenòmens com la rebelia als coneixements impartits, la prepotència ("jo ja ho sé tot") o la freqüent impulsivitat ("vull això i ho vull ara") en el dia a dia de l'aula. En aquest sentit, haurem d'actuar, encara que no sabem com mediar amb un problema en concret (per falta d'experiència), amb total serenitat i primant sempre la intervenció del diàleg. Hem d'entrendre que la maduració adolescent és una etapa vital de la vida a on les persones adquireixen amb força rols de cara a la seva etapa adulta. A tal efecte, hauriem de ser exemplars amb la nostra actuació, a la vegada que ens mostrem resistents i assertius davant les situacions adverses (faltes de respecte, baralles).
Com docents, hauriem d'evitar encassellar els nois/es en esquemes estereotípics (el bon estudiant, el conflictiu...) i crear jerarquies (els bons als pupitres del davant, els dolents al darrere) a fi tant de fomentar un bon clima a la classe (entre alumnes i amb el mestre) com d'assegurar-nos de la democràcia de tractar a tothom per igual sense distincions (no crear "preferits" ni "diferents"). Necessitem saber que en bona mesura podem ser responsables d'inculcar un autoconcepte positiu o negatiu amb les nostres avaluacions o actituds: l'efecte pigmalió pot ser un amic o un enemic. Amb tot això, no obstant, no hem de despersonalitzar i ens hem de preocupar de tractar les individualitats adequadament: tothom és diferent.
No hi ha receptes per això?
Com docents, hauriem d'evitar encassellar els nois/es en esquemes estereotípics (el bon estudiant, el conflictiu...) i crear jerarquies (els bons als pupitres del davant, els dolents al darrere) a fi tant de fomentar un bon clima a la classe (entre alumnes i amb el mestre) com d'assegurar-nos de la democràcia de tractar a tothom per igual sense distincions (no crear "preferits" ni "diferents"). Necessitem saber que en bona mesura podem ser responsables d'inculcar un autoconcepte positiu o negatiu amb les nostres avaluacions o actituds: l'efecte pigmalió pot ser un amic o un enemic. Amb tot això, no obstant, no hem de despersonalitzar i ens hem de preocupar de tractar les individualitats adequadament: tothom és diferent.
No hi ha receptes per això?
