Què hem tractat?
Quines activitats plantegem per fomentar la cohesió d'un grup divers? Què pot fer el grup per integrar? Ús de materials audiovisuals per tractar temes d'exclusió a les aules ("Por 4 esquinitas", "El cazo de Lorenzo"). Pot el "diferent" sentir-se identificat per bé o malament amb les nostres accions? Pot ser contraproduent el nostre esforç integrador? S'accepta la persona / l'accepta el grup? Quí ha de treballar? Fomentem el treball d'aula i la cohesió homogènia d'individus, derivant només els casos necessaris als especialistes. Quin paper tenim en quant als fenòmens d'assetjament?
Fem alguns apunts sobre la visió constructivista de l'educació. La formació que fem ha de ser integral i integradora però, serveix la nostra tasca puntual de tutoria per contrarrestar una educació despersonalitzada? Podem a arribar a conèixer els nostres alumnes amb poc temps i amb massificació a les aules? La utilització dels sociogrames i de les enquestes per entendre el nostre context de feina i les relacions entre estudiants. Quin hauria de ser el model de tutoria/docència? La d'un professorat amb poques hores amb els seu grup (inoperància) o la d'un professorat amb moltes classes amb aquest (continuisme de primària, "amanerament", falta de desenvolupament)? S'hauria de trobar un terme mig que permetés als nois/es anar assumint autonomia sense deixar-los caure al buit. És el model "tutor fixe + especialistes" una proposta positiva? Altres opcions com diversificar grups, incloure un segon tutor a l'aula...
Qui ha de fer la feina de tutor en un institut? Algú experimentat (amb més efectivitat, amb més "vicis") o algú nou (amb la finalitat de "curtir-se", amb més empenta)? Les polítiques de cada centre que delimiten la "sort" dels tutors.
Quí ha d'orientar professionalment? És feina del tutor o d'un orientador professional? Malauradament l'orientació es sol fer tard i de forma deficient. L'absència de financiació limita la utilització d'experts en el tema i fa que els tutors hagin d'assumir la responsabilitat. Estem preparats per assumir-la? Eines que ajuden a assumir la feina, com la iniciativa Porta22 de Barcelona.
Fem alguns apunts sobre la visió constructivista de l'educació. La formació que fem ha de ser integral i integradora però, serveix la nostra tasca puntual de tutoria per contrarrestar una educació despersonalitzada? Podem a arribar a conèixer els nostres alumnes amb poc temps i amb massificació a les aules? La utilització dels sociogrames i de les enquestes per entendre el nostre context de feina i les relacions entre estudiants. Quin hauria de ser el model de tutoria/docència? La d'un professorat amb poques hores amb els seu grup (inoperància) o la d'un professorat amb moltes classes amb aquest (continuisme de primària, "amanerament", falta de desenvolupament)? S'hauria de trobar un terme mig que permetés als nois/es anar assumint autonomia sense deixar-los caure al buit. És el model "tutor fixe + especialistes" una proposta positiva? Altres opcions com diversificar grups, incloure un segon tutor a l'aula...
Qui ha de fer la feina de tutor en un institut? Algú experimentat (amb més efectivitat, amb més "vicis") o algú nou (amb la finalitat de "curtir-se", amb més empenta)? Les polítiques de cada centre que delimiten la "sort" dels tutors.
Quí ha d'orientar professionalment? És feina del tutor o d'un orientador professional? Malauradament l'orientació es sol fer tard i de forma deficient. L'absència de financiació limita la utilització d'experts en el tema i fa que els tutors hagin d'assumir la responsabilitat. Estem preparats per assumir-la? Eines que ajuden a assumir la feina, com la iniciativa Porta22 de Barcelona.
Quines preguntes s'han plantejat?
> Quins debats plantegen els nous dispositius mòbils (smartphones) a l'aula?
En el marc de que cada dia més alumnes disposen d'aquests dispositius, se'ns planteja el fet de que s'acaben sent part integral de la vida d'aula. Com hem de reaccionar davant de la seva presència? Necessàriament hem d'assumir els seus pros i contres.
La contrarietat senzilla esdevé en pensar que a l'aula se'n farà d'ells un ús totalment inútil, d'esbarjo. Ara bé, i si tornem aquest punt en el nostre favor? Si entenem que quasi tots els nois/es disposen d'aquests elements, perquè no fer-los parts integrals de l'educació, usant els recursos que proporcionen (Gravació de videos, codis QR) aplicats als nostres mestratges? La sol·lució, més que d'oposar-s'hi, ha de promoure-se'n una utilització racional i útil, sense fer-los imprescindibles sinó una eina més.
Els smartphones i la possibilitat d'estar permanentment connectats també ens porten a parlar de les xarxes socials: Es poden usar a nivell educatiu? Els alumnes creen espais tancats en les plataformes com Facebook, Tuenti o Badoo on només ells poden accedir-hi, lluny de la influència de pares o tutors. Quins problemes por plantejar això? Es contraposa la necessitat de combatre l'assetjament a les xarxes socials amb la necessitat de deixar als adolescents els seus espais d'intimitat i expressió. Aquesta pol·lèmica pot tractar-se com a tema de tutoria, proposant un debat per grups amb diferents visions, recollides i expressades en actes per secretaris, esdevenint una activitat profitosa i reflexiva.
Com ha de ser el docent 2.0?
"Seré más freak que el Coordinador TIC"
Ron Lalá y Primital Bros.